El so es una sensació auditiva. L’orella humana és un òrgan complex que recull les ones sonores i les transforma en impulsos nerviosos. No tots els sons es poden oir. L’oïda humana té uns límits (llindars) relacionats amb freqüències i intensitat: el llindar inferior és el de 20 Hz, i el superior el de 20.000 Hz. Els sons de freqüència superior a 20.000 Hz s’anomenen ultrasons.
Els llindars varien segons l’espècie que pertanyem, per exemple els éssers humans perden les freqüències agudes quan van augmentant els anys.
La percepció de la intensitat del so depèn de la distancia, és a dir que quan més lluny estigui el focus emissor més baix sentirem el so.
A continuació podeu interpretar quina sensació donen els diferents decibels:
- Silenci (0-5 dB)
- Poc audible (15-40 dB)
- Moderat (45-75 dB)
- Fort (80-100 dB)
- Molt fort (115-130 dB)
- Llindar de dolor (130-140 dB)
- Perill per a l’orella (150-160dB)
Per tant, el valor mínim possible és de 0 dB en el llindar d’audició, i en el llindar de dolor el valor màxim quan la intensitat del so provoca dolor (de 120 a 140 dB).
Cal tindre en compte que una febre alta o un impuls de so a un nivell alt poden matar moltes cèl·lules. Les freqüències altes són les primeres afectades. Per aquest motiu molts joves, entre 14 i 17 anys, tenen problemes auditius. Això es degut al soroll urbà i prendre hàbits de risc (escoltar la música en un volum bastant alt, la musica de les discoteques, la contaminació acústica).
A Espanya no hi ha cap llei que prohibeixi escoltar musica des de els auriculars a un volum no adequat, en canvi en altres països ja existeix una llei.
El soroll és una mercaderia que es fabrica i es ven amb un cert propòsit, es tracti del que sigui. Las Voces de la Tiranía (profit de la dissonància) i los Templos del Silencio (sons notables per la seva escassetat) estan oposats totalment.
En la naturalesa no hi ha sons capaços de destruir l’audició. El disseny del paisatge sonor hauria desenvolupar-se si prestem més atenció al gran secret ‘a veus’ de la naturalesa i menys als circs de la civilització.
En l’últim mil·lenni la música ha format un crescendo continu. Actualment estem bastant a prop del límit de seguretat en el que poden ocórrer danys fisiològics.
De les qualitats del so als elements interns de la música:
A partir d’aquí, voldria dir que molta gent no s’adona d’aquesta gran conseqüència per les nostres oïdes. En la meva opinió tindria que haver una llei com la de França on es respectes la intensitat del soroll, ja que els afectats som nosaltres, els mateixos que hem construït aquest conjunt de sons.
Per tant, a partir de la informació llegida, estaré més alerta dels perills que poden causar-me ara i en el que em queda de vida. El conjunt de molts sorolls pot provocar la pèrdua de cèl·lules, per això hem de ser previsors i protegir-nos dels nivells alts de so.
No hay comentarios:
Publicar un comentario