La interactivitat

Els ordinadors són maquines per fer càlculs, textos, sons, imatges I per comunicar-se a partir d’Internet i a la interactivitat.

INTERACTIVITAT = relació que una persona té amb altres persones. També es refereix a la relació que una persona manté amb el medi o el context que l’envolta.

Per tant, podem dir que interactivitat és la capacitat del receptor per controlar un missatge no-lineal fins al grau establert per l’emissor, dins dels límits del mitjà de comunicació asincrònica (la comunicació no es produeix de forma simultània entre els internautes, però permet la constància de les interaccions virtuals).

La interactivitat no és el mateix que interacció. INTERACCIÓ = acció d’intercanvis de diàlegs, que realitza el subjecte amb altres subjectes, continguts, contexts, ... Pot aportar assoliment de la interactivitat o pot ser resposta a la consecució d’altres metes externes al subjecte com la integració a un grup social.

Hi ha maneres per organitzar i mostrar informació. Per exemple, fent que els conceptes siguin a llocs diferents, als quals s’hi arriba, si es vol, automàticament, a través d’uns punts de connexió.

Aquest va ser el model que va proposar Vannevar Bussh (nord-americà), a mitjans del s. XX, per millorar la comunicació científica. Va imaginar una màquina per posar-ho en pràctica.

Segons Bush, calia operar com la ment humana, per associació d’idees. Encara que la tecnologia d’aquella època no permetia fer-la realitat.

Els ordinadors, que acabaven d’aparèixer, eren bastant cars, complicats d’utilitzar i només entenien de números.

A mida que passava el temps, això va canviar. Els ordinadors van començar a treballar amb textos, i més endavant amb sons i imatges.

Ted Nelson (nord-americà) va elaborar un projecte (Xanadú) que ha passat a la història, ja que era una xarxa com internet però trenta anys abans. Xanadú no va arribar a fer-se realitat, però si va donar lloc a diverses innovacions.

Per exemple, la paraula hipertext per designar el nou model de la informació relacionada, i per extensió la paraula hipermèdia quan hi ha text, sons, imatges i animacions. En la hipermèdia, els elements ( o nusos) es relacionen entre si, mitjançant enllaços.

Tot té forma de xarxa que es pot connectar amb altres xarxes.

Les idees eres bastant clares, però faltava la tecnologia que les suportés. Aleshores un equip d’investigadors (liderat per Douglas Engelbart) va fer un conjunt d’invents crucials. El ratolí, per exemple, un dispositiu que permetia una comunicació d’anada i de tornada amb l’ordinador, una comunicació interactiva.

Englebart va definir la manera de com s’havia de produir la comunicació interactiva: a base de grafismes i símbols visuals.

Els primers programes interactius o hipermèdia van aparèixer als anys 90 sobre CD-ROM, un suport capaç d’emmagatzemar una quantitat d’imatges i música.

Els programes interactius que van tindre més impacte van ser els videojocs. En poc temps es van convertir en un entreteniment de gran consum.

Amb un suport com el CD-ROM, la interacció és d’una persona amb ella mateixa. Però amb la xarxa Internet les possibilitats es multipliquen: la interacció es pot realitzar amb altres persones (intercanviant missatges, treballant en equip, compartint interessos, etc.).

La interacció té aplicacions educatives, lúdiques, socials i comercials. La clau d’un interactiu és la interfície, que és conjunt de grafismes i d’opcions que fan possibles el diàleg entre la persona i l’ordinador. Una bona interfície convida a interactuar, no només a mirar, i procura que l’experiència interactiva sigui senzilla i intuïtiva.

A continuació us deixo un vídeo explicatiu (estret de edu3.cat):

Per molt que ens ho donin tot fet, hem de saber com va aparèixer la tecnologia, per tant cal tenir una mica de idea com han evolucionat els ordinadors en el pas dels anys, tot ha estat a una evolució molt ràpida de la tecnologia. I gràcies a aquesta tecnologia podem comunicar-nos, i fer ús de molta varietat de tecnologia.